Adéu Joan!

Qui no et saludava així quan et trobava pel carrer entrant o sortint de casa teva?

A qui no se li quedava gravada la teva mirada penetrant i el teu tímid somriure?

Adéu, Joan Margarit, poeta del nostre poble, gran poeta de la poesia accessible i de mirada quotidiana. Amb els teus poemes, has sabut fer gran el més simple, proper el que és pertorbador. Adéu gran poeta universal, arquitecte d'observacions transcendents que ens acompanyaran sempre en l'intent d'entendre què és l'Amor, la Vida o la Mort. Llegir-te ens fa més humans.

Gràcies per la teva mirada. Descansa en Pau.

Estimar és un lloc

Assegut en un tren miro el paisatge
i de sobte, fugaç, passa una vinya
que és el llampec d’alguna veritat.
Seria un error baixar del tren
perquè llavors la vinya desapareixeria.
Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa
que m’ho desvela: un terrat llunyà,
aquella estrada buida d’un director d’orquestra,
només amb una rosa, i els músics tocant sols.
La teva cambra quan s’alçava el dia.
Per descomptat, el cant d’aquells ocells
al cementiri, un matí de juny.
Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I és el lloc on va quedant la vida.

Joan Margarit
(Sanahuja 1938-Sant Just Desvern 2021)