“L’home que se submergeix aguantant la respiració s’assembla als mamífers marins. Hi ha un dofí adormit en cadascun de nosaltres”.

Jacques Mayol dividia la seva vida entre dins i fora de l’aigua. Va viatjar per tot el món –Les Bahames, l’illa d’Elba a Itàlia, la costa Tateyama a Japó o les illes gregues del mar Egeu– i mica en mica va guanyar-se l’admiració dels seus companys i seguidors, no només per batre rècords de profunditat sinó també per promoure la necessitat de tornar a connectar amb la natura. Com es pot descobrir l’afinitat més profunda entre els éssers humans i el mar?