Crònica: Retir de mar 7-8 d’octubre 2023
Sant Antoni de Calonge ja no serà només el nom d'una comarca del baix Empordà. Ara és el lloc ideal on tornar amb la gent ideal amb qui has anat a compartir experiències. És curiós com un grup de dones tan diferents amb idees i pensaments diferents poden estar tan avingudes a passar-ho tan bé. L'hotel Reimar ha estat molt encertat, les habitacions estaven molt bé i el plaer d'aixecar-te i gairebé trepitjar la sorra de la platja és increïble (fins i tot per qui no li agradi la platja) Els àpats han estat molt bé i eren molt abundants tant al dinar com al sopar, cosa que en pocs llocs trobes. Això de sortir a caminar i fer el "Camí de ronda" per les que com jo no tenim fons i caminar és una falta de costum (molt dolenta, per cert)... És una xulada!! Primer perquè vas caminant amb un grup de dones amb qui habitualment no quedes a fer un cafè o a xerrar de la vida per què el ritme que portem no ens ho permet o bé perquè no tens prou confiança per a fer-ho.
En canvi, quan vas caminant amb totes elles parles de tot, amb totes, sense fer distincions i et trobes en un ambient familiar i xulo.
Mentre camines trobes unes vistes i unes cales espectaculars que et van deixant fascinada durant el camí i de fons vas sentint les converses d'unes i les rialles de les altres i no pots deixar de pensar: Recoi quina màgia!!
Després de dinar unes amanides boníssimes (vaig tastar les dues) i uns segons escollits per cadascuna, però ben complets, algunes van decidir anar a descansar, unes altres a tornar a caminar i les més valentes anar a la platja a testejar l’equilibri amb el pàdel surf de l'Odette... que com sabeu és una de les més esportistes del clan aquest que formem de dones fantàstiques i, amb la seva taula i molta paciència, va ensenyar o intentar que es poguessin aguantar sobre la taula més de dos segons. Tot un espectacle! hahaha<
L'experiència va agradar molt i les rialles eren segures, però res comparat amb la pujada a la terrassa del terrat de l'hotel.
Riure fins a plorar, cantar ballar i vigilar a alguna o altre que pensant que sabia que cantava, no entonava ni una lletra i, així i tot, volia la carta guanyadora. Tot un repte aquest joc del Sarandonga!
Després de sopar és quan comença l’estona de xerrar una mica de temes relacionats amb l'associació: què farem, com ho farem, qui estarà a la junta, qui serà la presi!!... és cert que aquesta vegada la xerrada ha estat més lleugera i hem passat molt de pressa a la nit, moment en què algunes escullen què fer: anar a dormir per poder matinar i anar a veure la sortida del sol, o quedar-se fent una copa i anar xerrant.
La nit és aquella hora meravellosa que et permet conèixer més de les dones que t'envolten, aquelles amb les que camines, et banyes, menges i rius, però de nit és quan ens obrim en canal, quan relaxadament i prenent quelcom ens expliquem les nostres angoixes, les nostres felicitats o les nostres penes i entre unes i altres arreglem el món en un no res... I arribes a la conclusió que les dones som especials. Una dona sola és forta, però juntes són un equip de 1a divisió!!
És fantàstica la sensació de tornar a casa i voler més.
Quan ens ajuntem recarreguem les piles les unes amb les altres i això és increïble.
Evidentment, les organitzadores sou genials per fer, amb la vostra feina, que això sigui possible.
Estic desitjant tornar a retirar-me amb totes vosaltres!
Gràcies a totes
Gema Rivera – Copiflash