Sant Antoni de Calonge ja no serà només el nom d'una comarca del baix Empordà. Ara és el lloc ideal on tornar amb la gent ideal amb qui has anat a compartir experiències. És curiós com un grup de dones tan diferents amb idees i pensaments diferents poden estar tan avingudes a passar-ho tan bé. L'hotel Reimar ha estat molt encertat, les habitacions estaven molt bé i el plaer d'aixecar-te i gairebé trepitjar la sorra de la platja és increïble (fins i tot per qui no li agradi la platja) Els àpats han estat molt bé i eren molt abundants tant al dinar com al sopar, cosa que en pocs llocs trobes. Això de sortir a caminar i fer el "Camí de ronda" per les que com jo no tenim fons i caminar és una falta de costum (molt dolenta, per cert)... És una xulada!! Primer perquè vas caminant amb un grup de dones amb qui habitualment no quedes a fer un cafè o a xerrar de la vida per què el ritme que portem no ens ho permet o bé perquè no tens prou confiança per a fer-ho.

En canvi, quan vas caminant amb totes elles parles de tot, amb totes, sense fer distincions i et trobes en un ambient familiar i xulo.

Mentre camines trobes unes vistes i unes cales espectaculars que et van deixant fascinada durant el camí i de fons vas sentint les converses d'unes i les rialles de les altres i no pots deixar de pensar: Recoi quina màgia!!

Després de dinar unes amanides boníssimes (vaig tastar les dues) i uns segons escollits per cadascuna, però ben complets, algunes van decidir anar a descansar, unes altres a tornar a caminar i les més valentes anar a la platja a testejar l’equilibri amb el pàdel surf de l'Odette... que com sabeu és una de les més esportistes del clan aquest que formem de dones fantàstiques i, amb la seva taula i molta paciència, va ensenyar o intentar que es poguessin aguantar sobre la taula més de dos segons. Tot un espectacle! hahaha<

L'experiència va agradar molt i les rialles eren segures, però res comparat amb la pujada a la terrassa del terrat de l'hotel.

Riure fins a plorar, cantar ballar i vigilar a alguna o altre que pensant que sabia que cantava, no entonava ni una lletra i, així i tot, volia la carta guanyadora. Tot un repte aquest joc del Sarandonga!

Després de sopar és quan comença l’estona de xerrar una mica de temes relacionats amb l'associació: què farem, com ho farem, qui estarà a la junta, qui serà la presi!!... és cert que aquesta vegada la xerrada ha estat més lleugera i hem passat molt de pressa a la nit, moment en què algunes escullen què fer: anar a dormir per poder matinar i anar a veure la sortida del sol, o quedar-se fent una copa i anar xerrant.

La nit és aquella hora meravellosa que et permet conèixer més de les dones que t'envolten, aquelles amb les que camines, et banyes, menges i rius, però de nit és quan ens obrim en canal, quan relaxadament i prenent quelcom ens expliquem les nostres angoixes, les nostres felicitats o les nostres penes i entre unes i altres arreglem el món en un no res... I arribes a la conclusió que les dones som especials. Una dona sola és forta, però juntes són un equip de 1a divisió!!

És fantàstica la sensació de tornar a casa i voler més.

Quan ens ajuntem recarreguem les piles les unes amb les altres i això és increïble.

Evidentment, les organitzadores sou genials per fer, amb la vostra feina, que això sigui possible.

Estic desitjant tornar a retirar-me amb totes vosaltres!

Gràcies a totes
Gema Rivera – Copiflash